IMATGES ENTRE LÍNIES Catherine Gleeson
Imatges per a textos que exploten les formes i els sentits de les nostres experiències vitals
Amb infinitat de punts Catherine Gleeson construeix imatges entre línies, imatges que són camins que s’entrellacen, lletres i símbols, insectes que s’arrosseguen entre fils de vida entrellaçats, miratges i paisatges màgics, temps i moments, la vida naixent i el caos, joies, creus i anells, tresors de tresors trobats, formes de vida…
ESCENES QUOTIDIANES Montserrat Fando
Moments efímers, situacions i esperes que formen part de la nostra quotidianitat.
​
Quan la Montserrat va anar a la perruqueria li van preguntar: “Què et fem?” “El que trigui més estona” va contestar, tot preparant el quadern i els estris de dibuix. I mentre s’esperava i la pentinaven, va fer alguns dels dibuixos d’aquest quadern. Magnífic! Un quadern il·lustrat amb escenes quotidianes, des de les parades del mercat a la sala de lectura de la biblioteca, des d’una sala d’espera a la terrassa del cafè. També escenes de carrer, amb els nens jugant al parc o els joves estudiants fent-la petar entre classe i classe. Una crònica gràfica de la realitat urbana de cada dia.
POESIA MUDA Clàudia Carabellido/Marc Vilalta
Converteix les paraules en línies tortes, els punts en espirals de colors i els espais en taques…
​
Poesia muda: “Com m’agrada amagar-me darrere el paper, dins l’estoig amb llapis i pinzells, saltar entre pots de pintura i barrejar-me entre els colors… Com m’agrada fer de l’alegria una pintura i de l’estrès una sopa de gargots, del silenci un paisatge i dels sorolls un retrat.” Mentre la Clàudia escrivia aquestes paraules en Marc l’acompanyava al piano amb una sonata de Beethoven.
A PRIMERA VISTA Mechu Lòpez
Quan no tenia res, vaig desitjar.
Quan tot era absència, vaig esperar.
Quan vaig tenir fred, vaig tremolar.
Quan vaig tenir coratge, vaig cridar.
Quan l’ull va brillar, vaig entendre.
Quan em van créixer ales, vaig volar.
​
“L’art ens ha de moure i de commoure” afirma Mechu López en el seu apunt biogràfic. Perquè això sigui posible, el lector ha de submergir-se lliurament en les imatges del llibre, deixar-se portar pels colors i les textures, per les formes simples o pels arabescs més enrevessats, sense prejudicis ni recels, amb la mirada neta i clara. Només així l’art ens arribarà a commoure.
COLORS I PARAULES Gemma Llopart
​
Juguem amb colors i pintem. Juguem amb paraules i escrivim.
Mirem i llegim. Ens porta a conèixer i a conèixer-nos
A la Gemma Llopart li agrada jugar amb els colors. També amb els colors de la tardor, que es reinventen cada any en les fulles dels arbres i ara, en els fulls d’aquest quadern. Colors i paraules, textures, escriptures, empremtes de la natura, imatges inventades, colors per ser llegits, paraules per ser mirades. En el silenci d’una biblioteca, envoltats de llibres, els jocs cromàtics d’aquest quadern ens sorprenen, ens porten records adormits i ens desperten sensacions desconegudes. La màgia dels colors!
LA VIDA ÉS COM UN JOC D'ESCACS Núria Aguiló Sampelayo
​
“La imatge patriòtica de Catalunya la representa un equip de futbol.
I quina voldries que fos?
La de la convicció que podem ser lliures. Mira, aquest ha estat sempre el país dels impossibles. Sovint per imposició. Però massa sovint, també, per tonteria nostra. I t’ho dic jo que tinc noranta-set anysi centenars i centenars de decepcions”
Una paraula de més
Eloi Vila
​
La Núria comença el seu quadern amb un collage dedicat a la novel·la negra i el clou amb un dibuix de la biblioteca de l’escola Castellum de Sant Julià de Ramis. Un viatge del negre al blanc, amb parades a les biblioteques més properes i a alguns dels llibres més preuats per l’autora. Si bé d’entrada el quadern portava per títol “Lectures il·lustrades”, al final la Núria ha preferit rebatejar-lo com “La vida és un joc d’escacs”.
ESTOY FUERTE Felipe de Leonardo Fígols
​
“Estoy fuerte”. Amb aquesta lacònica expressió es presenta en Felipe de Leonardo. És home de poques paraules, ens han dit.
Prefereix editar fanzines, dissenyar làmpades, mobles i objectes diversos, com les prestageries on estan exposats els quaderns del nostre projecte BiblioArt…
RETALLS DE LA MENT D'UN IL·LUSTRADOR INCIPIENT Fabià Sans Roset
​
“No hi ha secret sobre el dibuix. Com més ho fas, millor esdevens.
Tot està en el quilometratge. Molta gent intenta buscar dreceres, però no n’hi ha.
Senzillament aguanta-ho i fes la feina. No hi ha un camí fàcil.”
Feng Zhu
En el seu quadern, en Fabià Sans desgrana un autèntic quadern de bitàcola. Retalls de cartes de navegació li serveixen per vestir els seus personatges fantàstics, que semblen haver-se escapat d’un còmic de ciència-ficció o d’un videojoc interplanetari. Personatges estrafolaris que comparteixen pàgines amb inhòspits habitacles d’un futur imaginable o amb històrics escenaris d’un passat encara més inhòspit i feréstec. Tatatatxan!
​
PEPE RAJA VERDÚ Kevin Sabariego
​
El Pepe era Murciano, del puerto de Mazarrón. Vino joven a Catalunya y conducía autobuses.
Leía novelas del oeste y comía en la encimera de la cocina.
Lo recuerdo en verano sin camiseta, con una medalla de oro colgando del cuello.
Tenía el ombligo hacia fuera y un Renault Megane verde.
​
En aquest quadern en Kevin Sabariego ret un homenatge entranyable i sincer al seu avi matern Pepe Raja Verdú, conductor d’autobusos. Segur que si el senyor Pepe pogués fullejar aquest quadern se sentiria orgullós del seu nét. Orgullós i una mica trasbalsat de tant protagonisme.
ELS LLIBRES NO ES GUIXEN Núria Llosas
”…yo, que me figuraba el Paraíso bajo la especie de una biblioteca…”
Jorge Luis Borges
​
Que la Núria Llosas és una lectora empedreïda, que ningú no ho dubti! I per a mostra, qualsevol pàgina delseu quadern, on estan reflectits tots els gèneres i els autors més diversos, presentats amb l’humor i la ironia propis d’una jardinera que dibuixa tant com llegeix.
“Ah, i com Borges, jo també m’imagino el Paradís una mica com una biblioteca, sempre que s’hi deixin entrar gats”, afegeix la Núria, mentre posa un "M'agrada" a aquesta entrada.
