Autors
Anna Bohigas Vendrell
Tinc 24 anys però fa mesos que em penso que ja en tinc 25.
Dibuixo poc i guixo molt, per tot arreu, des de sempre.
Antoniu Castaño Muñoz
Escultor. Exposicions individuals i col·lectives a: Girona, Sabadell, Sant Gregori, Salt, Palafrugell.
Participant a Girona Temps de Flors, amb PBC Plàstics, durant 11 anys.
Estudiant d’escultura i dibuix a l’Escola Municipal d’Art de Girona (La Mercè) i a l’Escola d’Art de Salt.
Berta Llenas Casellas
Sóc una jove artista de Girona de tota la vida. Estic estudiant Enginyeria industrial a la UdG. M’encanta dibuixar, pintar, fer manualitats, crear i experimentar en general. Des de petita, entre els estudis, la natació i el cau (Minyons Escoltes i Guies), no he tingut gaire temps per formar-me en el camp de l’art, però sempre he anat fent cosetes. I quan tinc una mica de temps lliure no dubto a omplir el meu estudi de pintures, retalls, gots amb aigua bruta, ceres, etc.
Carla Valencia Padín
Catherine Gleeson
Treballo especialment les tècniques mixtes, collage, oli i acrílics i escultura. Conjuntament amb la Mercè López fem el Taller Creatiu Matinals de Flors i Violes.
Clàudia Carabellido Noguer
Com m’agrada amagar-me darrere el paper, dins l’estoig amb llapis i pinzells, saltar entre pots de pintura i barrejar-me entre els colors… Com m’agrada fer de l’alegria una pintura i de l’estrès una sopa de gargots, del silenci un paisatge i dels sorolls un retrat.
Concepció Morera Jordan
M’interessa el dibuix o qualsevol altra eina que capta el moment… i el tradueix a una imatge que es pot mirar, manipular, enviar, compartir, modificar, etc.
David Pradas Ruiz
Dibuixo des de petit, però fins després de fer la carrera d’arquitecte tècnic no vaig començar a fer-ho més sovint, gràcies al meu professor Vicens Huedo i a conèixer els Urban Sketchers.
​Elisabeth Sánchez Garzón
El meu ofici és el de restauradora d’art, que poc té a veure amb la creativitat, sinò amb l’analisi i l’estudi d’obres per a poder corregir les seves problemàtiques de forma minuciosa. Per contra, la meva forma d’expressar-me en el dibuix és tosca i enèrgica, amb un toc d’art brut. Tots, d’alguna forma, tendim a buscar l’equilibri.
Fabià Sans Roset
He cursat il·lustració a ESDA Llotja després de deixar arquitectura a mitges. No em feia el pes.
Actualment sóc il·lustrador freelance treballant en diferents projectes locals i internacionals que si que m’el fan, el pes.
Fabio Castro Jiménez
No sé rezar. No sigo ninguna religión. Como todos vivo mi espiritualidad a mi manera. Y encuentro en el acto de dibujar, sobre todo en el de dibujar fuera de casa en cualquier sitio que se precie, una especie de mantra o meditación. Me resulta una manera de observar, de integrarme en el entorno y de evadirme del tiempo, concentrándome en el dibujo, creando un lenguaje entre la mirada, el pensamiento y la mano en el que los tres hablan.
No siempre llego a tal estado de despreocupación, pero me gusta buscarlo. Y me gusta dibujar por más motivos. Pero quizás este sea el que me resulta más gratificante, el que me hace conectar más con el presente.
Felipe de Leonardo Fígols
Ferran Blancafort Aliguer
M’interessa el dibuix com a llenguatge visual que expressa i comunica. Un mecanisme per fer present en la ment d’algú alguna cosa. Aficionat a les arts, treballo d’arquitecte i professor de disseny.
Fina Morera
La mirada amplia i la curiositat per tot allò que m’envolta, m’ha invitat desde sempre, a l’acte artisticocreatiu a través la pintura i de l’escriptura. Faig de la meva relació amb els materials, els colors, les formes i tot allò que pugui arribar-me pels sentits, un mitjà per investigar, reflexionar i gaudir de la vida i deixo que el cos, la ment i les emocions en participin.
Gemma Llopart
Els colors m’entusiasmen, per això pinto. Poder jugar, experimentar, plasmar-los tots, amb tota la seva llum, en un full, és màgic.
Jaume Coll
No domino la geografia, segons la guía de los lugares imaginarios vaix néixer el mil·leni passat a la ciudad de los prodigios, nom al qual no faig honor. Un poeta d’aquesta gran ciutat em va revelar que jo era un mamífero i que de gran deixaria de pujar als caballitos, però per sort això encara no ha passat. Amb aquesta por constant vaig fugir i gran part de la meva biologia l’he viscut en terra de molins on intento entendre els misteris de l’alquimia. També vaig viure a prop d’un petit llogarret amb nom d’extraterrestre, però estic empadronat a una ciutat on hi ha una desapercebuda estàtua d’Alonso Quijano o Quijada, ara el nom és el de menys, encaixada en un espai triangular que donava nom a una desapareguda sala de ball. Professionalment he treballat de cambrer, de granger, de transportista, de manobra i de professor de ciències ocultes a la Universitat de Miskatonic. Vaig col·laborar en una publicació amb ISBN 84923250 i darrerament he fet conferències, tallers i exposicions amb una paraula que no sortia a internet, en aquest darrer món imaginari tinc un carallibre amb 3459 amics. Desgraciadament per qüestions de salut sovint he de visitar els algebristes perquè en recol·loquin un semigrup d’ossos anticommutatius en el meu cos real K. Al país de Verbàlia vaig participar en un concurs, no vaig guanyar però vaig resoldre l’enigma i de premi em van regalar un llibre que ja tenia amb les lletres de la tapa despermutades, posteriorment amb els anys vaig tenir la sort de conèixer un autèntic permutador de paraules. El meu estil artístic preferit és el neonaïfisme, fa pocs anys que vaig descobrir el dibuix des de aleshores no compro postals ni faig fotografies i els meus dibuixos dels llocs que he visitat són els meus records. La meva parella és una deessa, tenim una mascota que es diu Pou, ella la cuida i jo jugo amb ella.
Irma Julià
Arterapeuta Gestalt. Artista plástica. Actualmente en cursos de EMA. Miembro del colectivo “Perdidos en el D´espacio” y ” L´Esboç Grup”
Joan Colomer Valls
Fill de família d’artistes, vaig decidir dedicar-me plenament al món de la pintura havent acabat els estudis de Filosofia i Lletres.
Des del 1995 exposo habitualment a EEUU, on em representen una vintena de galeries.
Joan Escribà Serra
Sóc arquitecte i enginyer industrial. (1968-1967).Professor de projectes a l’ETSAB i ETSEIB. Introductor del PopArt a Catalunya l’any 1964 (grup “Machines”).
Activitat pluridisciplinària (disseny, construcció, urbanisme, etc.)
Joan Rimblas Safont-Trias
Tinc 70 anys , pinto i dibuxo des de petit, sempre de forma autodidacta. Fa cinc anys em vaig jubilar i vaig fer cursets amb en Ramon Pujolboira i en Josep Ministral. He fet exposicions amb companys de pintura i altres aficionats. També sóc estudiós de la Història de l’art i he fet xerrades del tema amb amics i coneguts
Jordi Camós Marcé
Sempre he tingut interès per la pintura i no sempre li he pogut dedicar temps. Vaig fer un curs d’oli i posteriorment vaig fer un any d’aquarel·la a l’Agrupació d’aquarel·listes de Catalunya.
Des del 2009 que vaig deixar el món laboral li dedico moltes hores pintant aquarel·la a l’aire lliure.
Amb aquest quadern intento explicar amb petites notes i apunts la meva manera de veure i treballar l’aquarel·la.
Josep Bamala
Faig fins al final el màxim que puc fer
Juana Maria Delgado (JUMA)
Sempre havia vist dibuixar al meu pare.Vaig heretar les seves pintures, cavallets i teles. També les del seu tiet, amb qui havia après a dibuixar de petit.
Porto molts anys dibuixant caràcters xinesos, però aquest any he fet un parèntesi i des de que vaig conèixer els urbanskechers, m’he dedicat a dibuixar com mai.
Juanita Sierra
Lo que me gusta mas cuando dibujo es hacer lineas muy finas y también las sorpresas: Creer que un dibujo es porque si, y resulta que mirado de otra manera tiene mucho que ver con otras cosas. En mi tiempo libre me gusta dibujar iaias.
Kevin Sabariego
Em dic Kevin i tinc 25 anys, em dedico al disseny gràfic i m’agrada: Les guitarres antigues, Curro Jiménez, dibuixar, els jugadors de futbol dels 90′, les novel·les de Marcial Lafuente Estefanía, el Robert Johnson, Hound Dog Taylor, Bukka White i la resta dels bluesman dels anys 30, Bambino, el cine Kinki, les croquetes, cantar i alguna altra cosa.
Laura Bohigas Vendrell
He estudiat filologia eslava i una mica d’arquitectura, he passat uns mesos vivint en pisos soviètics i ara explico el mètode d’elaboració del cava. Aviat faré trenta anys i només he tingut dos biquinis.
Escric més que no dibuixo, però com que últimament llegeixo més que no escric, he decidit tornar a dibuixar.
Lluís Pradas i Amat
Esbossos d’aventures del Quixot, guixots i frases que es gronxen dels gargots, quixotades resumides en senzills i ràpids traços de llapis i bolígraf que ens apropen a l’univers proper i desconegut de l’insigne “hidalgo”.
Lluïsa Giménez Duch
Co-fundadora de Perdidos en el d’Espacio
Ma. Rosa Sánchez
Pinto i dibuixo des de petita, l’espontaneïtat, en l’impuls de dibuixar o pintar el que veig, el que sento, una sensació que em crida l’ atenciò. No m’importa utilitzar diferents tècniques o eines per traslladar plàsticament allò que vull mostrar.
Manel Bielsa Martín
Nascut a Sants BCN 1953. Resideix a Girona des del 1983.
Escultura , pintura, dibuix, fotografia, performance, gravat, compartidor cultural.
President de l’ associació A d’art
Co-fundador de Perdidos en el d’Espacio ( 2005).
Marc Vilalta Soler
Apassionat per la música i la pintura
Mechu López
Artista multidisciplinar i mestra de dibuix amb formació en tècniques i processos artístics de pintura, dibuix, gravat i escultura. Actualment faig coses rares: invento escultures interactives, pinto mapes i faig classes de programació, robòtica i creativitat. Perquè per crear cal creure i per creure cal comprendre: L’art ens ha de moure i de commoure.
Minerva Aurora Ciruela
Des de l’estiu del 2013 sempre porto una llibreta de sketching a les meves sortides. O millor dit, una llibreta per mantenir la meva afició pel dibuix del natural. Quan estudiava Belles Arts alguns professors ho aconsellaven, aleshores li dèiem llibreta d’apunts. Vaig començar-ne una però vaig acabar abandonant-la al mateix temps que es diluïen els meus ideals artístics de joventut.
Cal dir que mai m’he considerat artista, ni he crescut en un entorn on això es valorés. Sóc filla del babyboom de finals dels 70, de pares emigrants a Barcelona d’origen camperol. Però sense adonar-me’n, fascinada per “l’art visual”, sempre he vorejat els seus camins des de diferents disciplines: fotografia, restauració, enquadernació, daurat i policromia, talla en fusta, modelat, il·lustració, disseny gràfic i …sketching?
Avui dia intento, cal dir que sense gaire èxit, apropar als meus alumnes a aquesta passió. Potser en un futur aterraré a un Institut amb Batxillerat artístic, i aleshores podré aconsellar sense dubtes que comencin una llibreta d’apunts. De moment m’aplico el consell: endinsada en el món del disseny web (acabaré aviat els estudis de Gràfica interactiva) dibuixar me manté arrelada al món tangible!
Miquel Bohigas Costabella
Fa gairebé cinquanta anys que dibuixo i a vegades encara em pregunto perquè. Ja t’ho dic: cada dibuix és fruit de l’anterior i alhora la llavor del següent. I pel que sembla, això no hi ha qui ho aturi.
Miquel Carreras
Moni Mbarki
El més important per a mi és el dibuix perquè fa que m’oblidi de tot.
Montserrat Fando Mestre
Artista. Urbansketcher. Pintora. Professora Dibuix. Catedràtica de Secundària de Dibuix. Llicenciada en Belles Arts i Arquitectura Tècnica. Postgrau en Espais Efimers. M’agrada portar sempre la llibreta i els estris de dibuix i captar els moments efimers, situacions i les persones que m’envolten i que em trobo. Escenes del dia a dia. Tot és dibuixable. Un repte.
Montserrat Mallorquí Ribas
Tot i que vaig començar a dibuixar molt tard, he de dir-vos que m’apassiona dibuixar la meva ciutat, Girona i qualsevol ciutat que trepitgi.
Natàlia Isern Planas
En aquest projecte experimento amb conceptes, paper i aquarel·la
Núria Aguiló
Vaig néixer a Barcelona. Vaig estudiar a Barcelona i a Girona Magisteri i 3 anys de Belles Arts. Treballo de mestra a l’escola Castellum de Sant Julià de Ramis. Fa quatre anys que estic a l’escola d’art de Celrà fent pintura amb el gran mestre Joan Colomer. Participo a algunes trobades dels urbans sketchers de Girona. He fet dues exposicions a l’Armentera i a Bordils.
Núria Batllori
Tinc vint anys i moltes inquietuds. Estic estudiant Enginyeria Industrial i ADE. Tot i que dibuixo des de ben petita, no tinc formació. El dia que tinc una estona per mi, m’enduc el bloc i sec per algun indret de Girona, la meva ciutat, per portar al paper el que veig. Des que vaig conèixer els Urban Sketchers el dibuix és encara més present a la meva vida.
Núria Llosas
Vaig començar a estudiar disseny, i em passava les classes llegint tot el que arreplegava. Aleshores vaig fer estudis literaris, i omplia els apunts de dibuixos. Ara que em dedico a la jardineria, estic cada cop més convençuda que, de fet, llegir i dibuixar són una mateixa cosa… i no crec que deixi mai de practicar-la.
Ah, i com Borges, jo també m’imagino el Paradís una mica com una biblioteca, sempre que s’hi deixin entrar gats.
Núria Milà
A vegades dibuixo, dibuixo i dibuixo fins a barrejar les formes amb els objectes. Dibuixo i persegueixo, tot fent-ho, la perfecció entre el moviment del llapis i la pressió al foli.
Pep Caballé Llobet
Fa molts i molts anys que vaig omplint planes i més planes de tipografies i, ara, poc a poquet, del llibre dibuixat.
Rebeca Díaz Gallegos
Em dic Rebeca i m’encanta dibuixar i llegir, per això m’ha fet gràcia participar en aquest projecte. En aquest quadern he intentat deixar constància amb dibuixos de les obres que he llegit que més m’han impactat. Espero que us agradi!
Roberto Pla Aragonés
Siempre me ha gustado dibujar. Aún estaba en el Parvulario, cuando mi madre me regaló el primer cuaderno para dibujar, para que no pintase en las libretas de clase. He dibujado para divertirme, para concentrarme, para distraerme, para estudiar o en vez de estudiar.
Aún hoy dibujo en las reuniones de trabajo, en mi casa con mi nieto o allí donde encuentro un momento. Como otras aficiones, el hecho de poder compartir a través de la red tus dibujos, tus experiencias, técnicas y conocimientos aumenta el placer que de por sí proporciona la experiencia creativa, al convertir un actividad tan íntima y personal, en social.
Titon Frauca
Sóc cantant de música clàssica i quan interpreto una cançó intento crear a dins meu una imatge. Aquest quadern m’ha donat la oportunitat de fer-ho possible. Savia que seria difícil, però a poc a poc es va trobant el camí.Ah! és la primera vegada que dibuixo
Tònia Bauçà
Tot va començar fa més de deu anys, amb la dibuixant Meri Gil, com a guionista de còmic. Els anys 2003 i 2004 vam guanyar el segon premi del Concurs de Tires Animades de Cine NIC Ciutat de Girona, i l ‘any 2006, el primer premi del Memorial Adrià Blasco de còmic de l’Escala. Aquests premis ens van permetre conèixer Quim Bou, amb qui vaig fer classes de còmic, i conèixer altres autors i autores, amb els quals vam formar el col·lectiu 4 Rius de Tinta.
Sóc alumna de l’Escola Municipal d’Art de Celrà, amb el pintor Joan Colomer de professor. A l’última edició del Concurs de Pintura Ràpida de Celrà vaig guanyar el premi al millor artista de l’Escola.
Des de fa cinc anys il·lustro el butlletí d’apunts lingüístics “Saps què?”
Girona Urban Sketchers
Urban Sketchers és un col·lectiu d’artistes a tot el món que dibuixa les ciutats on viuen i els llocs on viatgen.
Dibuixem “in situ”, a cobert o a l’aire lliure, capturant directament el que observem. Els nostres dibuixos expliquen la història del nostre entorn, dels llocs on vivim i on viatgem. A l’hora de dibuixar documentem un lloc i un moment determinat. Som fidels a les escenes que presenciem. Celebrem la diversitat d’estils de dibuix i fem servir qualsevol tipus d’eina i suport. Ens ajudem mútuament i dibuixem en grup. Compartim els nostres dibuixo a internet. Mostrem al món, dibuix a dibuix.
Manel Molina, Carme Simon, Angels Prats, Xose Pais, Marta Gispert, Bernardo Olivas, Amadeu Rey, Pere Carmaniu, Roser Bullic, Toni Cases, Marisa Bisbe, Teresa Gimenez, Montse Gispert, M.Antonia Barros, Teresa Ortega, Josep Hostench, Alicia Maronna, Nuria Batllori, Amparo Carretero, Josep Ma. Masalleres, Montse Fando, David Pradas, Montserat Mallorquí, Juana Maria Delgado, Toni Xifre.
Víctor Morcillo Ribas
Fer un apunt biogràfic de la meva persona no és fàcil, ja que encara em pregunto qui sóc i que faré dins d’aquesta existència.
Xavi Vegas Vidal
Doncs bé, jo som un Maonès de trenta-tres anyets ja, a qui sempre li ha agradat molt dibuixar i ho fa des que té record. No tenc altra formació, ni en dibuix ni en pintura, més que la pràctica, la paciència i la curiositat. Així que he provat totes les tècniques que he pogut. Ara mateix però, són els dibuixos digitals i el 3D els que ocupen es meu cap.
Tot i ser autodidacte, he tingut la sort de treballar amb grans professionals del disseny i les arts que no han fet res més que fer-me entusiasmar més encara per un món que, com el dels escriptors, plasma una idea i la transporta als altres. Un ensenya allò que ens recorre per dins.​